Gallines de raça (a la venta només els pollets)
Taula amb els tipus d'aus de raça que trobareu a Comercial Avícola Empordà. A la granja tenim uns exemplars que són els reproductors dels pollets que es posen a la venta.
Gallines de raça |
||
| Andalusa franciscana o utrerana (no disponible) | Basca barrada (Euskal oiloa) (no disponible) | Brahma de l'Índia Varietat: blanc arminyat (no disponible) |
| Brakel (no disponible) | Castellana Negra (no disponible) | Empordanesa aperdiuada |
| Empordanesa rossa cua negra (no disponible) | Flor d'ametller | Holandesa del monyo (no disponible) |
| Malina cucut (no disponible) | Marans (no disponible) | Menorquina (no disponible) |
| Penedesenca o vilafranquina negra (no disponible) |
Pequín arrissat (no disponible) | Pequín blanca (no disponible) |
| Prat blanca (no disponible) | Prat lleonada ( no disponible) | Orpington lleonada (no disponible) |
| Sedosa del Japó | Sussex blanca (no disponible) | Sussex tricolor (no disponible) |
| Vorweck (no disponible) |
Comentaris
Les primeres informacions sobre la domesticació daten del 5000 a.C. a la Xina. La domesticació pretén - parlant en termes finalistes -: complir amb rituals sagrats, entreteniment, alimentació i col·leccionisme. A Europa, les aus, primer es sacrificaven als déus o es feien servir per combats lúdics, mentre que la carn es donava als pobres. A l’època romana es van començar a fer servir per l’alimentació, ja sigui mitjançant els ous o la carn. A mitjans del s. XVIII es van començar a buscar espècies diferenciades per tal de millorar la posta i la carn combinades, o bé la capacitat de combatre dels galls. Més tard van sorgir les races ornamentals, cosa que va ajudar i ajuda encara, avui dia, a preservar la varietat d’espècies.
És lloable i interessant conservar la varietat d’espècies domèstica històrica tant com a llegat cultural, com per la possible utilitat genètica deguda al bagatge previ, que pot ser útil de cara al futur. Per saber les races reconegudes a nivell mundial cal dirigir-se a la informació que proporciona l’Entesa Europea d’Avicultura.
Una bona eina per introduir-se en el món de les aus de raça, i que recomanem, és el llibre Gallinas de Raza, d’Amadeu Francesch Vidal, editorial Arte Avícola Publicaciones, en el qual ens basem, junt amb altres pàgines webs, per obtenir i transmetre la informació.
Comercial Avícola Empordà treballa fa uns pocs anys per especialitzar-se en la cria i venda de galls i gallines de raça.
Pollets de raça nascuts el gener del 2014 a les nostres instal·lacions.
Gallines de raça
Andalusa franciscana o utrerana
———
Brahma indi
———
———
Castellana negra
———
Empordanesa
———
Flor d'ametller
Taules comparatives d'aus de raça
Galls i gallines
|
Raça |
Pes aprox. gall (kg) |
Pes aprox. gallina (kg) |
Varietats |
Diàmetre de les anelles en mm (gall-gallina) |
| Andalusa | 3,3-3,9 | 2,7-3,3 | 1. Blanca 2. Franciscana o utrerana 3. Negra 4. Aperdiuada 5. Vermella 6. Rossa |
22-20 |
|
Amrocks |
3 a 4,5 |
2,5 a 3,5 |
1. Barrada. |
22-20 |
| Basca barrada (Euskal Oiloa) | 3,6 | 2,5 | 1. beltza 2. gorria 3. lepasoila 4. marraduna 5. zilarra |
20-18 |
|
Brahma indi |
3,5 a 5 |
3 a 4,5 |
1. Blanca arminyada en negre. 2. Aperdiuada platejada amb mallat múltiple. 3. Aperdiuada daurada amb mallat múltiple. 4. Lleonada arminyada amb negre. 5. Aperdiuada blava amb mallat múltiple. 6. Blava. 7. Negra. 8. Blanca. |
27-24 |
|
Brahma indi nan |
1,2 |
1 |
18-16 |
|
|
Brakel |
2 a 2,75 |
1,75 a 2,5 |
1. Platejada ratllada de negre. 2. Daurada ratllada de negre. |
18-16 |
| Castellana negra | 2,8 a 3 | 2 a 2,6 | 1. Negra | 18-16 |
|
Empordanesa |
2,4 a 3 |
1,7 a 2,3 |
1. Blanca. 2. Vermella amb negre a la cua, les rameres de les ales i flamejat del coll. 3. Blanquirossa amb negre a la cua, les rameres de les ales i flamejat del coll. 4. Rossa amb negre a la cua, les rameres de les ales i flamejat del coll. 5. Rossa amb blau a la cua, les rameres de les ales i flamejat del coll. 6. Rossamb blanc a la cua, les rameres de les ales i flamejat del coll. |
20-18 |
|
Holandesa del monyo |
1,9 a 2,2 |
1,4 a 1,7 |
1. Negra amb copet blanc. 2. Blava amb ribetejat i copet blanc. 3. Blanca amb copet blanc. 4. cucut amb copet blanc. 5. Varietats amb copet negre. |
18-16 |
| Malina | 4,5 a 5 | 3,5-4 | 1. Cucut | 24-22 |
|
Marans |
3,5 a 4 |
2,6 a 3,2 |
1. Negra coure. 2. cucut daurada. 3. cucut platejada. 4. Triguenya. 5. Blanca. 6. Blanca arminyada amb negre. 7. Negra. 8. Lleonada amb cua negra. |
22-20 |
|
Menorquina |
3,4 |
3 |
1. Negre verdós llustrós. |
20-18 |
| Orpington | 3,5-4 | 3-3,5 |
|
22-20 |
|
Penedesenca |
2 a 2,7 Negre: 2,5 a 3 |
1,7 a 2 Negra: 2 a 2,4 |
1. Negra. 2. Aperdiuada. 3. Triguenya. 4. Barrada daurada. |
18-16. Negra: 20-18 |
|
Prat |
3,2 a 3,7 |
2,3 a 2,7 |
1. Lleonada. 2. Blanca. |
18-16 |
|
Sedosa del Japò |
1 a 1,3 |
0,8 a 1,1 |
1. Blanca. 2. Negra. 3. Blava. 4. Daurada fosca. 5. Grisa platejada. 6. Lleonada. 7. Vermella. |
16-14 |
Ous
|
Raça |
Pes ous (g) |
Quantitat aprox. d’ous postos anuals |
Color dels ous |
| Andalusa | >65 | Blanc | |
|
Amrocks |
>58 |
250 |
Marró |
| Basca barrada | >60 | Marró | |
|
Brahma indi |
>55 |
- |
Groc o marró vermellós |
|
Brahma indi nan |
|
- |
Marró clar |
|
Brakel |
>55 |
200 |
Blanc |
| Castellana negra | >55 | Blanc | |
|
Empordanesa |
>60 |
170 |
Marró vermellós intens |
|
Holandesa del monyo |
>45 |
- |
Blanc |
| Malina | >65 | 230 | Marró |
|
Marans |
>65 |
170 |
Marró vermellós molt fosc |
|
Menorquina |
>60 |
150 a 170 |
Blanc |
| Orpington lleonada | 50-60 | Groguenc | |
|
Penedesenca |
>60 |
150 |
Marró vermellós intens |
| Pequín blanca Pequín arrissada |
|||
|
Prat |
>60 |
170 |
Rosat |
|
Sedosa del Japò |
>35 |
- |
Marró clar |